Arxiu mensual: abril de 2014

El plaer de saltar en profunditat

La Gisel.la, mestra responsable de l’espai motriu del cicle mig de l’Escola Fluvià, ens explica la seva experiència en relació als salts i les caigudes:

Obro l’espai Olímpia pels infants de cicle mitjà. Tan sols hi ha un infant, l’Izan, que ha arribat molt puntual. Se’ns fa estrany estar tots dos sols en un espai tant gran, on normalment hi ha molts nens i nenes que es mouen, i per tant crits, corredisses, rialles i molt de soroll. Tenim una estona tranquil·la per parlar i començar a moure el nostre cos a través de les propostes de l’espai. Fa un salt al trampolí i em pregunta si jo puc saltar. Ho provo. Salto repetides vegades cap amunt i faig la tombarella sobre el matalàs. Seguidament s’enfila a l’escala de fusta i em convida a saltar. Tu saltes?

No m’ho penso dues vegades i li dic que sí.  Jo també puc saltar. Vull tornar a sentir en primera persona què senten els infants a l’enfilar-se aquí a dalt. Fa dies que recullo les seves sensacions, percepcions en el moment de saltar. Ara vull sentir les meves. Nervis, inquietud davant del risc de caure i fer-me mal. De peu, a dalt de la plataforma de fusta (situada a dos metres de terra) me n’adono que fa temps que no salto des de tant amunt. Sento que el cor em va molt ràpid. Intento relaxar-me i respiro profundament. No vull estar gaire estona a sobre de la plataforma. Miro el terra i no em sento gaire segura. No vull pensar-hi gaire. Salto. I crido. El fet de cridar m’allibera, em treu la por.

salt1

Sento plaer al caure, un pessigolleig que em fa sentir bé, em fa sentir viva. Sento plaer al notar el meu cos sobre el matalàs de caigudes, un matalàs tou, que s’adapta a mi, que em reconforta.

Al llarg d’aquests mesos, en les diferents propostes de salt de l’espai Olímpia, els infants han experimentat diferents maneres de saltar i caure. S’han proposat reptes, al meu parer, increïbles: diferents tipus de salts, tombarelles a l’aire, verticals sobre la plataforma, salts amb els ulls tapats…

He volgut recollir les seves sensacions, percepcions i pensaments perquè m’ha captivat la gran necessitat que tenien d’enfilar-se i saltar, però sobretot, les emocions i el plaer que els movia a saltar una vegada darrera d’una altra.

Una escala de tisora de fusta feta a mida, una plataforma que fa de trampolí que encaixa perfectament amb les espatlleres que l’espai ja disposava, un matalàs de caigudes tou, modelable, que s’adapta al nostre cos, ens han brindat l’oportunitat de tenir un lloc màgic per poder experimentar de forma lliure els salts en profunditat.

Veure la delicadesa amb la que s’enfilen els infants, la prudència amb què es mouen mentre caminen per la plataforma, l’harmonia dels seus moviments, l’expressivitat en el seu gest, els crits d’alegria davant l’alliberament de poder saltar, m’han fet vibrar i connectar amb les emocions de cadascun d’ells mentre saltaven.

Aquí teniu les paraules d’alguns infants tot just després de saltar:

 

salt2Yaiza: He sentit una mica de por. Sentia com em deia “no et tiris, no et tiris”.

Marc: Sento com si saltés des d’una muntanya molt alta. Quan mires als altres sembla que sigui molt baix, però quan ho fas tu és molt més alt.

Pol: Sento vertigen. El salt és com una cosa infinita, però quan arribo a baix penso que no és tant com semblava.

Nuno: He sentit com si estigués volant, com si caigués molt fort cap al terra.

Pol: Em sentia com l’spiderman saltant des d’un edifici.

Quan repetim una acció moltes vegades, i la situació ja és coneguda per nosaltres, ens sentim més segurs i amb més confiança per fer-la sense por. Repetir una acció ens dona seguretat, ens ajuda a assolir aprenentatges i tenir confiança en nosaltres mateixos.

Jara: En el primer salt he sentit una mica de por. En el segon, he sentit com por i alegria. En el tercer he sentit que m’estava divertint molt. En el quart, m’he sentit com un bebè que a dins de l’aigua es diverteix molt.

Abraham: Vull saltar i fer la tombarella però no m’atreveixo. (al cap d’una salt3estona ho torna a intentar i ho fa). He sentit por perquè em podia donar un cop. (Ho torna a fer) He sentit menys por. També he sentit la velocitat. Com quan et muntes en una muntanya russa i sents unes pessigolles a la panxa.

A l’espai Olimpia, no obliguem a saltar a ningú. Els infants tenen total llibertat per dur a terme les accions que vulguin i es sentin capaços de fer, sempre i quan respectin el seu cos i el dels altres, els materials i l’espai de joc. Cada infant salta quan està preparat per fer-ho. Tant sols ell sap quan vol o ho pot fer.

Saona: Mai ho aconsegueixo perquè em fan por les altures. (Li explico que quan ella vulgui li puc baixar la plataforma, perquè pugui saltar des de més a baix i es pugui sentir més segura.)

Cal estar atents quan necessiten que els acompanyem, amb la nostra presència, adaptant l’alçada de la plataforma, apropant el matalàs de caigudes. També cal respectar els infants que no ho volen fer. Potser volen saltar des d’un altre suport, des d’una altra alçada, en un altre moment. L’experiència ens diu, que quan no esperes que ells ho facin i no els forces, ells s’apropen a l’espai i ho proven.

També ens hem anat fixant en les sensacions perceptibles que sentíem en el nostre cos, tant en el moment abans de saltar com durant la caiguda: el batec del cor, el pessigolleig a la panxa, el to muscular, la respiració…

Alexis: He sentit que cada vegada que queia, el cor també baixava i tenia pessigolles a la panxa. Jo pensava que la meva caiguda era com la que vaig tenir quan era petit. Estic bé.

Josep: Quan salto noto l’aire al cos.

Àlex: Al caure m’ha saltat el cor cap a dalt. És com si caigués de molt amunt.

Molts dels infants que han passat per l’espai s’han engrescat amb la proposta de realitzar salts amb els ulls tapats. En un principi els va xocar la meva proposta, però la gran majoria van voler afrontar aquell repte. El fet de perdre el sentit de la vista, i per tant les referències visuals, ens han portat ha experimentar altres sensacions, o adonar-nos d’aquelles que no tenim tant presents quan hi veiem:

Maria: Sembla la fi del món. No podia respirar. He sentit emoció.

Ulisses: Al principi has de deixar el vertigen i la por enrere, sinó, no ho pots fer.

Teo: Se sent una foscor que t’impedeix saltar perquè fa por. Després tu saltes i sents com una llum dins teu.

Edgar: Quan em poso l’antifaç em sembla com estar en un forat negre.

Tal i com explica Bernard Aucouturier, en el seu llibre “Los fantasmes de acción y la pràctica psicomotriz” (Ed.Graó) el plaer de caure evoluciona cap al plaer de saltar en profunditat. Saltant al buit es perden tots els recolzaments i les referències espacials, i per compensar aquesta pèrdua, l’infant posa el seu cos rígid durant la suspensió. Saltar en profunditat és l’expressió del fantasma d’acció de “volar”.pr El nadó que ha estat sostingut en braços, aixecat, deixat, portat d’un lloc a l’altre experimenta aquestes accions, realitzades sobre ell, amb un plaer tant intens que s’engramen i es representen per mitjà d’un fantasma d’acció com a il·lusió de volar. Volar per l’espai com a manifestació de l’omnipotència màgica del desenvolupament individual. En els adults, trobem pràctiques de repetició del salt en profunditat, com són: els salts en un llit elàstic, el paracaigudisme, el parapent…

salt4

Saltar és un mitjà per manifestar la voluntat de poder i el plaer de ser un mateix, i per consegüent, la voluntat de controlar la pulsió de domini de l’altre sobre un mateix.

Surto del matalàs i recordo aquells moments que vaig viure ara fa dos anys, quan vaig saltar des d’un avió en caiguda lliure amb un paracaigudes i vaig volar com un ocell. Li explico tot aquella experiència a l’Izan i veig com els seus ulls brillen d’emoció, queda fascinat davant la meva història. I jo, com els infants que salten cada dia, torno a reviure aquells instants plens de nervis, por, alegria, i plaer de sentir-me lliure, de ser jo mateixa.

 

Article aparegut el 23 de febrer de 2014 al bloc de l’Escola Fluvià (http://blocs.xtec.cat/escolafluvia/2014/02/23/el-plaer-de-saltar-en-profunditat/)