Document pràctic per a l’apropament de la natura a l’escola

El pati de l’escola és un lloc privilegiat per a la creació d’un entorn natural interessant, pràctic i saludable per als infants. Espai de relacions, d’experimentació, d’aprenentatge, de descoberta i de moltes altres activitats que els aporten beneficis.

Una forma d’apropar la natura a l’escola pot ser organitzar el seu espai exterior per a que esdevingui un entorn acollidor utilitzant elements i materials naturals. Enriquir l’espai amb vegetació creant diferents ambients, generar desnivells, delimitar espais amb troncs, pedres, parterres, jardineres… Diversificar els paviments utilitzant sorres, graves o fusta. Tots aquests materials són matèries primeres, no homologades, però que utilitzades en un projecte dissenyat amb la participació i la complicitat de la comunitat educativa, pensat amb sentit comú, generen un entorn amable i segur. Els infants necessiten moure’s en espais rics en oportunitats de moviment, per aprendre a dominar el risc i desenvolupar la seva autonomia personal.

La por al risc que existeix actualment representa un obstacle per al desenvolupament d’aquests espais naturals i està sent aprofitada pels interessos de les empreses que es dediquen a la venda d’estructures homologades. Per cert, estructures que sovint s’instal·len sobre el terreny sense tenir en compte algunes precaucions i que poden generar accidents.

Ens preguntem: són homologats els espais on no hi ha ombra? i amb parterres de cautxú? És homologada la pols que aixequen els infants quan juguen amb terra de cantera? Són homologats els sorrals plens de sauló? Són homologats els subsòls formats per les runes generades durant la construcció de l’escola i que impedeixen el cultiu de vegetació?

Els mestres i les famílies observant les necessitats dels infants fem possible ambients adequats, pensats amb sentit comú, per ser gestionats amb rigor, i creant les mesures necessàries basades en l’observació i en documentar-nos i trobar solucions. En aquest sentit, ja que el Departament d’Ensenyament no té una normativa específica, cal tenir en compte que els ajuntaments, institucions responsables de la construcció de les escoles i dels jardins públics, segueixen unes pautes, normes o instruccions que també podem tenir en compte en el disseny d’aquests espais.

Una lectura de les instruccions i normatives que algunes institucions ens han facilitat i que es poden trobar a l’abast a Internet ens proporcionen algunes pautes que de forma intuïtiva algunes escoles ja estan aplicant.

  • Els troncs no han tenir estelles i si és necessari, han d’estar convenientment subjectes al paviment per evitar que puguin rodolar.
  • Qualsevol estructura amb elevacions de més de 60 centímetres sobre les que un infant pugui caminar ha de comptar amb un paviment amortidor.
  • Per a la higiene d’un sorral, la sorra més adequada és la sorra silícia rentada ja que permet la seva ventilació i desinfecció i triga molt més a endurir-se que el sauló.
  • En general, totes les estructures i elements han d’estar lliures de qualsevol aresta afilada o molt marcada, de claus o cargols que sobresurtin o de projeccions perilloses. Cal esmolar les arestes dels troncs i les travesses de fusta.
  • Les estructures metàl·liques han d’estar convenientment protegides per evitar el seu deteriorament o oxidació.
  • Les estructures com tobogans, rocòdroms, gronxadors o altres que els infants utilitzen a altures considerables han d’estar instal·lades sobre superfícies amortidores.
  • Es poden considerar superfícies amortidores: sorres, graves de entre 0,2 i 8 mil·límetres (ull de perdiu), escorces vegetals o materials semblants que no es compactin i que absorbeixin l’impacte de possibles caigudes.
  • Cal evitar estructures o tanques que puguin produir atrapaments dels dits, cap o extremitats dels infants. Les barres de les tanques no han de permetre el pas del seu cos.
  • Les porteries i altres instal·lacions esportives o lúdiques de grans dimensions han d’estar convenientment ancorades al paviment per tal d’evitar la seva caiguda.
  • És molt important el correcte i periòdic manteniment de les instal·lacions i la vegetació dels espais exteriors de qualsevol espai exterior per a l’ús dels infants i el públic en general.

Tenint en compte aquestes i altres precaucions, la probabilitat d’un incident serà molt escassa. En qualsevol cas, cal tenir en compte que no existeix el risc zero i que els accidents també passen en les estructures i instal·lacions oficialment homologades.

Debat sobre homologació a Facebook Març 2015

Associació de Mestres Rosa Sensat Què penses de l’exigència d’homologar tots els elements presents als espais exteriors de les escoles? La homologació és garantia de qualitat? Quin diàleg creus que cal construir amb el que passa a l’interior?. Participa fins el 16 de març en el debat de la revista Infància sobre qualitat i seguretat dels materials i instal·lacions, jocs i joguines. Els espais exteriors, entesos com a espais educatius, ofereixen als infants possibilitats d’intercanvis i experiències amb les altres persones i amb la natura, i moltes oportunitats de descoberta a través del propi moviment.

Totes les intervencions en el debat es publicaran en la revista Infància 204, de maig i juny. Moltes gràcies!

Anna M. Cañizares Luque Hauriem d’ homologar també els arbres de les places? Les pedres dels rius? Els camins de montanya a on portem els filla a correr i gaudir? . No estem exegerant un pél massa? Es que ara a d’ estar tot controlat, quadriculat, res fora de lloc i en perfecte estat? La natura ha de ser…així, natural.

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràcies Anna M. Cañizares Luque. Si pots, t’agrairíem que compartissis aquest debat entre els teus coneguts. Una abraçada

———————

Casiana Monczar La homologación de todo, las normas para todo? No estamos restando oportunidades a los niños de aprender a cuidarse a si mismos, a los otros y al entorno?

Anna m. cañizares Luque me ha encantado lo de las piedras del río

Associació de Mestres Rosa Sensat Muchas gracias Casiana Monczar. Si puedes, te agradeceríamos que compartieses este debate entre tus conocidos. Un abrazo

——————————–

Miriam Llumà Illa Homologar no és la paraula correcte.

El què s’hauria de ser és potenciar fer descoberta de l’entorn a través de l’experimentació, observació i manipulació de les plantes, arbres… aixi com també si fem sortides al bosc, a un prat o anem de visita a casa d’algun avi que es pagès o hortelà ja treballem les relacions amb adults aixi com també experimentem amb la natura.

No sé si m’explico, el què vinc a dir és que no fa falta tenir-ho tot ben ordenat i homologat.

Simplement hem de tenir clar com eduquem, a qui, quan i quin sentit té allò que fem.

Jo no crec en aquesta homologació perquè tendirà a generalitzar unes caracteristiques exteriors que no van bé a totes les escoles, perquè depenen del context en el qual es troben i amb la mentalitat de les mestres i les famílies.

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràcies Miriam. Podries també difondre aquest debat entre les teves amistats?

———————————

Raul Pacífico Jo crec que és important fer un debat entenent totes les parts. Hi ha un problema en el moment en què un nen té un accident greu. Jo crec que qualsevol lloc del món és potencialment segur perquè jugui un nen depenent de la seguretat que transmeti l’adult al seu costat. Però sempre poden succeir accidents. I si l’adult que està al seu costat no vol (o pot) assumir la responsabilitat de l’accident, la llei obliga a buscar un “culpable”. I aquí comença el problema. Segons els estudis, les raons més comunes dels accidents que succeeixen al pati, (a més d’un possible error d’autovaloració dels nens en relació amb les seves pròpies capacitats físiques) sovint són la manca de proteccions per a les caigudes, el disseny desfavorable dels parcs o la mala instal·lació de jocs infantils, els defectes tècnics, el vandalisme o el desgast. Per això hi ha un munt de normes europees que indiquen fins al volum del gra de sorra que cal posar sota per evitar un impacte d’una caiguda de x metres. Jo crec que una combinació d’educadors atents, que afavoreixin l’autonomia i l’autocontrol i que coneguin els riscos i les seves conseqüències (que passaria si …) evitaria accidents i a més les seves conseqüències. I també evitaria exagerar si cal homologar el gra de sorra que hi ha sota de l’infant per evitar l’impacte.

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràcies Raul. Podries també difondre aquest debat entre les teves amistats?

——————————–

Aida Carlos Crec que l’homologació es pura burocracia, ja que es una manera de poder cubrir-se les espatlles. Homologacio no sempre es garantia qualitat i per desgràcia tampoc de seguretat, Quan per desgràcia passa algu incident es peca de buscar culpables i si per mala sort el material o elements no estan homologats el problema sembla més!!! aquest fet limita i molt.

 

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràcies Aida. Podries també difondre aquest debat entre les teves amistats?

——————————-

Candi Reyes L’exigència d’homologar els elements exteriors fa impossible l’ús de materials reciclats i l’ús de materials naturals recollits directament del nostre entorn. L’homologació, sistema imposat per la dictadura de les empreses d’assegurances, obliga a fer control de materials que obliga a fer servir només materials generats per la indústria. El mateix podriem dir dels sistemes constructius i les solucions per als diferents elements. D’altra banda, si fem servir procediments de co-creació, al no seguir els protocols reglats per a poder fer elements urbans o construccions en els patis de les escoles, quedem condenats a la ilegalitat. És una situació dramàtica.

 

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràcies Candi.

——————————

Carme Cols Clotet L’homologació és un negoci ? Avui per a molts és una preocupació… En aquest enllaç hi trobarem noves aportacions ” No hay ciencia clara de apoyar este cambio normativo gravoso, y si los EE.UU. hace los cambios, otros países se verá obligado a hacer lo mismo. Todo el mundo que construye un parque infantil ya está siendo forzado a verter una gran parte de su presupuesto en el suelo (literalmente) de la superficie en lugar de en el paisaje jugable. Esto es ridículo. Espero que la ASTM actuará como órgano independiente y reflexivo que está diseñado para ser, y decir “no” a la publicación de un nuevo estándar mal considerado en superficies de seguridad. “http://www.play-scapes.com/…/astm-declares-grass…/

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràcies Carme.

——————————

Carme Cols Clotet Un recorregut visual abans d’entrar a una escola ens dóna una visió de conjunt.

En moltes realitats, els espais exteriors parteixen de propostes “homologades”. Un conjunt multicolor amb l’estètica dels colors del parxís… Algunes estructures col•locades en un parterre de cautxú… Aparentment fàcils de gestionar, però molt lluny de ser propostes per compartir experiències sense necessitat de la intervenció constant i directa d’un adult.

Un material homologat no es garantia de seguretat ni d’higiene. Podem passejar per parcs públics i escoles i podem captar moltes imatges que ens plantegen el gran interrogant que ens formula la vostra pregunta.

Ens preguntem: són homologats els espais on no hi ha ombra? i amb parterres de cautxú? És homologada la pols que aixequen els infants quan juguen amb terra de cantera? Són homologats els sorrals plens de sauló? Són homologats els subsòls formats per les runes generades durant la construcció de l’escola que impedeixen el cultiu de vegetació?

Els mestres i les famílies observant les necessitats dels infants fem possible ambients adequats per ser gestionats amb el rigor el sentit comú creant les mesures necessàries basades en l’observació i en documentar-nos i trobar solucions.

Desitjaríem que l’homologació potencies en l’espai exterior un l’entorn en el que la vegetació crees estructures que convidessin a imaginar, explorar, inventar, jugar, trobar-se, a actuar amb llibertat… Ens agradaria trobar espais pensats per crear un entorn vegetal.

Els espais exteriors de l’escola estan d’esquena a la natura però són un llegat meravellós per reconvertir i obrir la seva utilització sense que siguin necessàries les mesures d’homologació pensades per al vandalisme o per a la sobreprotecció dels infants.

La utilització educativa dels espais exteriors obre les portes a una cultura col•lectiva de civisme i de respecte per allò que s’estima.

——————————

Assumpta Calvis El tema de l homologació de certs elements no ha de ser problema a l hora de pensar espais i elements de joc per als infants, sempre i quan aquests espais i nous elements hagin estat pensats, dissenyats i creats pels membres implicats; en el nostre cas pares i mares que volen el millor pels seus fills, els infants q coneixen, des del seu interior, les seves necessitats i possibilitats, i els i les mestres q coneixen el comportament individual i grupal dels seus infants. El Departament d ensenyament i la política en aquest sentit hauria de crear protocols basats en el sentit comú i en la confiança cap els tres sectors que he esmentat. D altra banda l ús de materials reutilitzables i el treball sostenible hauria de ser prioritari per a qualsevol entitat pública. Us poso l enllaç d un arquitecte Santiago Cirugeda, que m han fet descobrir recentment, i que explica exactament el què diem i pensem tots i totes…

http://www.lamarea.com/…/santiago-cirugeda-construir…/

Assumpta Calvis També crec que dins aquest debat també ha d haver el debat de quin tipus de ciutadans volem….aquí entra tot el tema de civisme, coresponsabilitat i educació en general.

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràcies Assumpta. Podràs compartir el debat al teu facebook?

———————————–

Rosa Vendrell Tenas Segurament s’intenta oferir un espai “segur” per a què els nens no prenguin mal, el problema és quan en fem un gra massa, primerament perquè privant-lo de la naturalesa també li estàs prohibint descobrir el seu entorn, explorar el món que l’envolta i aconseguir desenvolupar els 5 sentits i per tant els seus aprenentatges.

Oferir a l’infant un entorn ric en textures, olors, mobilitat i sobretot naturalesa, espais amples i de lliure descoberta l’ajuda a explorar, conèixer i descobrir per si mateix per tal d’arribar a molts coneixements que tant sols amb cautxo, ferro i plàstic estic segura que no els aconseguiria.

A banda tots els valors de respecte, cura i cria de les plantes, flors i entorn que ens defineixen com a persones.

Per tant, crec que ofereixen un espai “segur” però pobre, amb poca personalitat i que no ofereix cap mena d’educació als nostres petits quan el que s’hauria d’homologar són els espais naturals que també són segurs i a més són rics en els 5 sentits!

 

Associació de Mestres Rosa Sensat Moltes gràces Rosa Vendrell Tenas Podràs compartir aquest debat entre les teves amistats?

—————————————-

David Altimir Sans Homologar, homogeneitzar les instal.lacions de pati surt a compte per qui pretén també homologar les maneres d’aprendre, la manera de fer escola. Homologar fa impossible la riquesa de la diversitat.

—————————————-

Iñaki Larrea, Una vez tuve un sueño en el que muchas cosas cambiaban.

– Se confiaba en las capacidades de los niños y las niñas, también en su capacidad de encontrar el equilibrio perfecto entre ganas de explorar, miedo y riesgo.

– Se ponía el bienestar de los niños y las niñas por delante de la necesidad de convertir en producto cualquier cosa destinada a ellos.

– El asfalto, el cemento y el caucho eran sustituidos por la arena, la hierba, los árboles…

– Los espacios exteriores de las escuelas infantiles no eran de uso exclusivo de los centros, sino que formaban parte del barrio o del pueblo.

– Precisamente, eran los miembros de ese barrio y ese pueblo los que, de manera altruista, habían introducido algunos elementos creados o reutilizados por ellos mismos en el entorno natural.

– Además, los profesionales de las escuelas infantiles consideraban ese entorno natural como un recurso de primer nivel. Por eso, los niños y las niñas disfrutaban, se desarrollaban, aprendían felices… independientemente de las condiciones meteorológicas.

Puede que mi sueño no esté homologado pero ¿a quién le importa?

(Siento no poder expresarme en vuestra lengua)

Associació de Mestres Rosa Sensat Iñaki Larrea, si nos permites,esta tarde compartiremos tu comentario como post de nuestro facebook. Muchísimas gracias por participar en este debate y en nuestra página de Facebook. Y ningun problema que lo hagas en la lengua que te vaya mejor. Un abrazo

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *