Com cuidar la vegetació del pati escolar: consells pràctics per mestres i escoles

Us hem preparat una petita guia amb consells sobre com cuidar la vegetació del pati escolar perquè, ni plantes ni encarregats/des del manteniment, moriu en l’intent!

Són idees senzilles, basades en la nostra experiència, en bones pràctiques de transformació de patis i en el nostre dossier extens sobre com tenir cura del verd. (Si voleu que us l’enviem, poseu-vos en contacte amb nosaltres)

La renaturalització del pati no acaba quan nosaltres marxem i donem per acabada l’obra. En aquell moment tot just comença! Com els infants més menuts que arriben a l’escola i comencen I3… La vegetació i l’arbrat que plantem als patis, necessiten una atenció “extra” durant els primers mesos, per adaptar-se al nou espai, arrelar i créixer sans, forts i feliços!

Així doncs, com hem de cuidar tota aquesta vegetació perquè creixi sana i bonica?

Guia pràctica per cuidar la vegetació del pati

1. Abans de plantar

El primer pas és escollir quina vegetació plantarem. Nosaltres recomanem espècies autòctones, de secà i de creixement ràpid.

Així mateix, recomanem els arbres de fulla caduca: Són ideals pels patis perquè donen ombra a l’estiu i deixen passar el sol a l’hivern. Què savia és la natura!

També ens agrada combinar varietats diferents, ja que aquesta diversitat no només fa que el pati sigui més bonic i interessant, sinó que també crea un ecosistema més equilibrat i sa que s’autoprotegeix de possibles plagues.

Així doncs, podem combinar arbres, que creen un sostre natural amb ombra, textura i colors, arbustos, que aporten volum i creen racons, plantes aromàtiques, que atreuen pol·linitzadors i, fins i tot, algunes plantes comestibles, que donen un valor afegit educatiu.

Per acabar, recordeu que preparar bé la terra és bàsic: una bona capa de terra vegetal i, si cal, una mica d’adob orgànic.

I sobretot, gaudiu del procés! Plantar no és només una tasca tècnica: és una activitat preciosa per fer amb l’alumnat i les famílies. Quan plantes un arbre amb els nens i nenes, aquest arbre es converteix en el seu arbre o la seva planta.

2. Reg  

Sovint, en aquest pas és on comença a trontollar la vegetació del pati. Abans de res, cal perdre-li “la por”, perquè veureu que és molt més senzill del que pot semblar.

És cert que el reg automàtic pot ser còmode, però per nosaltres no és la millor opció, ja que no és garantia de que les plantes visquis. Des de Milanta Patis Vius recomanem que un petit equip dins de l’escola (mestres, famílies i fins i tot alumnes) s’encarregui de regar i fer seguiment. Per què?

  • Perquè el reg automàtic no te en compte la climatologia (no és el mateix després d’una pluja que en plena onada de calor).
  • Perquè quan regues, observes. Veus si les fulles estan seques, si la terra està humida o no, si la planta té algun problema, etc.
  • I perquè això genera responsabilitat i vincle amb la vegetació i amb el pati.

És cert, però, que un sistema de reg provisori pot ser útil durant els mesos que l’escola està tancada.

Idees útils i pràctiques:
Recollir aigua de pluja en bidons, reaprofitar l’aigua de les gerres del menjador o posar aixetes temporitzades per evitar malbaratament. Són petits gestos que ajuden molt i que a més eduquen en sostenibilitat.

→ Si voleu llegir més sobre maneres de re aprofitar l’aigua de l’escola podeu llegir l’article que vam fer fa uns mesos: CLICAR AQUÍ

 

3. Poda

La poda és pot ser necessària per mantenir arbres i arbustos sans. Ara bé, cal fer-la amb seny i coneixement. A Milanta Patis Vius ens trobem amb escoles que tenen arbres sans, però que han estat podats de forma excessiva o massa tard, i això fa que no puguin créixer en horitzontal, no floreixin a temps o no generin prou coberta vegetal quan cal.

Retirar branques seques o malaltes pot ajudar a créixer millor i evitar riscos. El moment ideal és l’hivern, quan la planta està en repòs. .

En AQUEST ARTICLE trobareu tota la informació necessària sobre com i quan s’han de podar els arbres dels patis escolars. 



4.
Fertilització i sòl

El sòl és la base de tot. Posar-hi mulching (escorça, fulles seques, palla) manté la humitat i protegeix les arrels.

→ Idea pràctica:
Si podeu, instal·leu un compostador escolar, ja que les restes orgàniques del menjador es converteixen en adob natural, i alhora, és una gran eina educativa! Si us interessa, en AQUESTA guia de la Generalitat de Catalunya hi trobareu moltíssima informació enfocada als infants i amb activitats guiades.

 

5. Manteniment i comunitat

El pati és un espai viu, i cuidar-lo ha de ser cosa de tots. Per això sempre animem a les escoles a crear un equip de cura del pati, amb mestres, famílies i alumnes. Així, les tasques es reparteixen i sempre hi ha algú pendent. A vegades només cal preguntar… A Qui li agraden les plantes? A qui li agradin, segur que voldrà gaudir d’aquest espai i oportunitat!

Pel que fa a la canalla, la cura del pati és una oportunitat meravellosa perquè treballin diversos aprenentatges curriculars de manera immersiva.

Podeu portar un calendari de manteniment i fer que els nens i nenes apuntin observacions o dibuixin els canvis que veuen a les plantes.

Quan la cura és comunitària, el pati deixa de ser només un espai exterior i es converteix en una aula viva: un lloc per aprendre, compartir i créixer.

 

En Resum

Cuidar la vegetació del pati no és complicat. No cal ser experts en jardineria: amb constància i alguns gestos senzills, les plantes arrelen, creixen i es fan fortes. El més important és perdre la por i assumir que el verd és responsabilitat de tothom. Quan mestres, famílies i alumnes se’n fan càrrec, la vegetació arrelam creix, dura més i es converteix en part de la vida diària de l’escola!

A Milanta Patis Vius us acompanyem en tot el procés: des del disseny de patis fins al manteniment i els consells pràctics. Però el secret perquè un pati natural sigui un èxit és que vosaltres us en feu protagonistes.

Un pati cuidat és molt més que un espai verd: és un espai que educa, acompanya i transforma.