Hem tapat massa les nostres ciutats. I cada episodi de pluges intenses ens ho torna a recordar.
Un exemple ben proper són les pluges de l’octubre de 2026 a casa nostra, que han deixat carrers, cases i comerços inundats, rius i rieres desbordats, molts desperfectes i, malauradament, pèrdues que van molt més enllà dels danys materials.
Davant d’aquests episodis, arriben les preguntes. I nosaltres no tenim totes les respostes, però sí que hi ha una qüestió que, des del nostre àmbit, fa temps que ens ocupa: I si una part del problema no fos només la quantitat d’aigua que cau, sinó també què passa quan arriba a terra?
Hem anat cobrint les nostres ciutats i pobles d’asfalt, formigó i paviments impermeables. Superfícies que ens faciliten la vida quotidiana i la circulació rodada, però que impedeixen que l’aigua arribi al sòl.
Quan plou sobre un terreny natural, una part de l’aigua s’infiltra a la terra, una altra queda retinguda entre les plantes, les fulles i les irregularitats del terreny, i la resta continua el seu camí, però més lentament. La natura sap com donar temps i espai a l’aigua.
En canvi, quan plou sobre una superfície impermeable, l’aigua llisca per sobre, baixa pels carrers, arriba als embornals i entra als sistemes de clavegueram. Però quan en cau molta en poc temps, la xarxa de clavegueram pot veure superada la seva capacitat i l’aigua s’acumula a la superfície. Evidentment, una inundació depèn de molts altres factors, també. Però la impermeabilització del sòl és una de les qüestions sobre les quals podem actuar.
I si, en lloc de pensar només com evacuar l’aigua, comencéssim a pensar també com retenir-la, infiltrar-la i aprofitar-la?
No hem d’inventar res de nou. Aquestes solucions ja existeixen i tenen un nom: SUDS, Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible.
La idea és senzilla: en lloc d’enviar tota l’aigua de pluja tan ràpidament com sigui possible cap al clavegueram, podem gestionar-ne una part allà mateix on cau. Amb paviments permeables que faciliten la infiltració, zones verdes que retenen i aprofiten l’aigua o sistemes que permeten recollir-la i reutilitzar-la.
Els SUDS no substitueixen necessàriament els sistemes de drenatge convencionals, sinó que els complementen i ajuden a reduir la quantitat d’aigua que hi arriba.
I no són una idea de futur! Ciutats com Copenhaguen o Rotterdam fa anys que les incorporen al seu urbanisme.
I, per sort, no cal anar tan lluny! Barcelonatambé ha començat a incorporar aquests sistemes! Però caldria estendre’ls a més espais i equipaments, fins que deixin de ser intervencions puntuals i passin a formar part de la manera habitual de dissenyar tant aquesta com totes les altres ciutats.
I aquí apareix una pregunta interessant: si podem aplicar aquestes estratègies als carrers, les places i els parcs, per què no també als patis escolars?
Entre tots, els patis escolars ocupen milers de metres quadrats dels nostres pobles i ciutats.
Imagineu quin potencial tindrien si, en lloc de fer córrer l’aigua, ajudessin a retenir-la i infiltrar-la!
A Milanta, moltes de les solucions que incorporem als patis vius per enriquir el joc, afavorir la biodiversitat i crear espais més naturals també contribueixen a gestionar millor l’aigua de pluja. D’altres estan pensades específicament per conduir-la, drenar-la o emmagatzemar-la.
Ara bé, cada pati és diferent! Abans de decidir quines solucions aplicar, cal estudiar el terreny, els pendents, la capacitat d’infiltració del sòl i les necessitats de cada espai.
Aquí us en deixem algunes:
La natura no és plana. El pati tampoc cal que ho sigui!
Els turons, els desnivells, les petites depressions i els relleus construïts amb materials naturals ofereixen moltes possibilitats de joc, com ja hem explicat en altres articles.
I aquesta topografia també té un paper important en la gestió de l’aigua.
Quan plou, els relleus i les irregularitats del terreny poden frenar el pas de l’aigua, distribuir-la per diferents zones i afavorir que s’infiltri al sòl.
Però no només es tracta de frenar l’aigua. També cal pensar cap a on volem que vagi!
Els camins i circuits dels patis no només connecten espais i ofereixen possibilitats de joc. També poden formar part del sistema de drenatge.
Mitjançant el disseny dels pendents, podem dirigir l’aigua que corre per la superfície cap a zones vegetades, punts d’infiltració, basses temporals i embornals.
Així, aprofitem els mateixos recorreguts del pati per guiar l’aigua cap als espais més adequats i evitar que s’acumuli en punts problemàtics.
Les basses temporals són petites depressions del terreny dissenyades per acumular aigua de pluja durant un temps limitat.
Permeten retenir part de l’escorrentia superficial i afavorir-ne la infiltració gradual o l’evacuació controlada, reduint la quantitat d’aigua que arriba de cop als sistemes de drenatge.
En un pati escolar, és important dissenyar-ne bé la profunditat, el temps de buidatge i les condicions de seguretat, perquè l’aigua no hi quedi acumulada més temps del previst.
I sabeu què? Tenen un súper valor afegit: poden convertir-se en espais de joc, observació i biodiversitat temporal!
Després de la pluja, el pati canviarà i oferirà noves oportunitats de vida i de descoberta!
I si a aquestes basses temporals hi incorporem vegetació?
Doncs tenim un jardí inundable o jardí de pluja! El funcionament és similar, però hi afegim plantes adaptades tant als períodes d’humitat com als de sequera, i sòls que ajuden a filtrar l’aigua.
Mentre que les basses temporals poden afavorir la presència de petits organismes vinculats a l’aigua, els jardins inundables amplien les possibilitats de biodiversitat, oferint aliment i refugi a insectes pol·linitzadors i altres petits animals.
I la vegetació no només és important als jardins de pluja! Els arbres, arbustos i plantes que incorporem als patis també tenen un paper important en la gestió de l’aigua, a més de proporcionar ombra, afavorir la biodiversitat i contribuir al benestar dels infants.
Les fulles, les branques i l’escorça intercepten part de la pluja i n’alenteixen l’arribada al terra. Les arrels contribueixen a millorar l’estructura del sòl i poden facilitar que l’aigua s’hi infiltri. I les plantes absorbeixen aigua del terreny i en retornen una part a l’atmosfera mitjançant la transpiració. Màgia? Natura!
Per això, crear zones vegetades als patis, en lloc de grans extensions de paviment impermeable, ajuda a reduir l’aigua que corre per la superfície i afavoreix que s’infiltri al sòl, especialment quan la vegetació ja fa temps que hi creix i està ben cuidada.
Com dèiem, un sòl natural respira i filtra.
Als patis vius utilitzem materials com la sorra rentada, l’ull de perdiu (grava petita) o terres i restes vegetals. Els escollim per les seves possibilitats de joc, les textures i colors que ofereixen i la capacitat d’alguns materials per esmorteir les caigudes. Però també tenen un paper important en la gestió de l’aigua de pluja.
Aquests materials poden afavorir la infiltració, retenir temporalment una part de l’aigua i reduir l’escorrentia superficial. La clau és la seva granulometria, és a dir, la mida de les partícules que els formen. Segons la seva composició i com estiguin disposades les diferents capes, l’aigua hi podrà circular amb més o menys facilitat.
Per això, és important incorporar sòls naturals als patis i combinar els diferents materials de manera estratègica, segons les necessitats de cada espai, per aprofitar al màxim les seves propietats i beneficis.
Aquesta és una de les solucions que més ens agraden a Milanta, perquè es pot incorporar en molts patis i integrar fàcilment amb altres elements de joc. Consisteix a fer una excavació al terreny i omplir-la amb materials granulars, com les graves de diferents mides que acabem de veure, que deixen espais entre les partícules per on l’aigua pot circular i acumular-se temporalment mentre s’infiltra al sòl.
I sabeu què és el més interessant? Sovint podem situar aquests pous sota estructures de joc que necessiten un paviment esmorteïdor, com els circuits de troncs o les plataformes i els miradors elevats. Així, la mateixa superfície d’ull de perdiu que ajuda a amortir les caigudes també deixa passar l’aigua cap al pou de drenatge.
I què passa quan el pou s’omple? Aquí és on entra en joc el disseny. Si el terreny té prou capacitat d’infiltració i el pou està ben dimensionat, l’aigua es pot anar infiltrant sense necessitat d’una sortida addicional. En altres casos, el pou es dissenya amb un sobreeixidor que permet evacuar l’aigua excedent cap a una zona vegetada, un altre punt de drenatge o clavagueram.
Quan el terreny no permet infiltrar prou aigua, també podem recórrer a sistemes de drenatge soterrats que la recullen i la condueixen cap a altres punts del pati, especialment en aquelles zones on no és possible destinar espais a retenir l’aigua temporalment.
Com funcionen? Sota la superfície del pati es disposen capes de materials permeables, com pedres i graves de diferent granulometria, que faciliten el pas de l’aigua. A la part inferior s’hi instal·len tubs perforats, envoltats de materials minerals i protegits de l’entrada de partícules que els podrien obstruir.
Aquests tubs recullen l’aigua que no s’ha infiltrat al terreny i la condueixen cap a altres punts del pati, sistemes de retenció o embornals.
I l’aigua que cau des dels terrats?
Doncs es recull a través dels canalons i les baixants i es condueix fins a un dipòsit, que pot estar soterrat o situat a la superfície. Així podem emmagatzemar-la i reutilitzar-la quan, per exemple, la vegetació la necessita.
Abans d’emmagatzemar-la, es poden incorporar filtres per retenir fulles i altres residus que podrien obstruir el sistema.
Aquesta aigua es pot aprofitar per regar el verd, reduint el consum d’aigua potable.
I, quan el dipòsit és ple, un sobreeixidor pot dirigir l’excedent cap a un altre dipòsit, zones d’infiltració o altres sistemes de drenatge.
I si els terrats de les escoles també poguessin funcionar com un sòl natural?
Sabem que és una de les mesures més complexes d’aplicar, però la volem reivindicar pels seus múltiples beneficis. Podem distingir dues opcions:
En tots dos casos, la coberta contribueix a retenir part de l’aigua de pluja i reduir l’escorrentia, recuperant algunes de les funcions naturals del sòl.
El pati viu necessita que el cuidem.
Podem tenir un espai molt ben dissenyat per filtrar, drenar, retenir i aprofitar l’aigua de pluja, però si no en cuidem els sòls, la vegetació i els sistemes de drenatge, amb el temps anirà perdent eficàcia.
El trepig constant, per exemple, compacta el sòl i fa que l’aigua tingui més dificultats per infiltrar-s’hi.
Per això, és important airejar-lo quan calgui i tenir cura de la vegetació. També cal revisar i netejar periòdicament els embornals, pous de drenatge, canonades drenants i sobreeixidors, perquè les fulles, els sediments i altres residus no acabin obstruint el pas de l’aigua.
Algunes d’aquestes tasques es poden fer des de la mateixa escola, mentre que d’altres necessiten mans especialitzades.
L’important és que no quedin en l’oblit, perquè el manteniment és clau!
El clima de casa nostra està canviant. Els períodes de calor intensa i sequera conviuen amb episodis de pluges torrencials, i adaptar els nostres pobles i ciutats a aquesta realitat és un repte que tenim al davant.
Els patis escolars també poden aportar el seu granet de sorra, incorporant la gestió de l’aigua com un aspecte més a tenir en compte a l’hora de dissenyar i transformar aquests espais.
A Milanta fa temps que treballem en aquesta direcció.
Les solucions que hem compartit són algunes de les que incorporem als nostres projectes, sempre adaptant-les a les necessitats de cada pati i aprenent de les solucions basades en la natura.
Davant de cada repte ens agrada fer-nos una pregunta: com ho faria la natura i com ho podem aplicar als nostres patis?
Si esteu pensant a transformar el pati de la vostra escola, a Milanta us podem ajudar a dissenyar un espai més natural, més viu i preparat per gestionar millor l’aigua de pluja.
Potser reconciliar-nos amb l’aigua comença precisament aquí: aprenent a conviure-hi i a aprofitar-la, en lloc de voler fer-la desaparèixer tan de pressa com sigui possible.
No podem decidir quanta aigua cau, però sí sobre què cau.
Estem preparant un dossier més complet i detallat, amb informació tècnica per aprofundir en els sistemes i solucions que hem presentat en aquest article. Hi trobaràs casos reals de projectes de Milanta per retenir, infiltrar i aprofitar l’aigua de pluja als patis escolars.
Deixa’ns el teu correu i te l’enviarem gratuïtament tan bon punt el publiquem, sense cap compromís de contractació.
En demanar-lo, també et subscriuràs a la newsletter de Milanta, on compartim idees, recursos i experiències per transformar els espais educatius.
Et podràs donar de baixa quan vulguis.
