La setmana passada ens van convidar a la presentació de l’estudi Més natura, més salut, liderat per la Dra. Elena Codina, impulsat per Suma Impact Foundation en col·laboració amb l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu i la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu.
L’estudi, que ha recollit dades de 2.898 infants d’entre 8 i 12 anys de 34 centres educatius de Catalunya, explora quin contacte tenen els infants amb la natura, quin vincle hi estableixen i com es relaciona aquesta connexió amb el seu benestar.
Mentre escoltàvem els resultats, pensàvem en els més de 200 patis que hem transformat des del 2016 i en tot el que hi passa cada dia: mans que remenen terra, infants que observen un insecte, grups que juguen sota un arbre. Experiències petites que donen sentit a la nostra feina.
Quan vam començar, fa deu anys, de vegades ens sentíem una mica sols defensant una idea que ens semblava evident: la infància necessita oportunitats quotidianes de relacionar-se amb la natura. Per això vam començar a dissenyar i transformar patis que oferissin alguna cosa més que una estona d’esbarjo; volíem que fossin espais a l’aire lliure on els infants poguessin plantar, cuidar, jugar i veure florir les seves capacitats en un altre escenari i des d’una altra mirada.
Avui ens emociona i ens alleuja veure que els resultats de l’estudi van en la mateixa direcció que allò que fa anys que defensem a Milanta, tot i que alhora, ens ressona la pregunta que la Núria Burgada, mare de Kilian Jornet i membre de la taula rodona de la jornada, va plantejar: de debò calen tantes dades per convèncer-nos que som natura i que la necessitem?
Quanta raó! Ens agradaria que no calguessin… Però ens hem allunyat tant d’aquesta evidència que posar-hi números pot ajudar a fer-la entrar a les agendes polítiques i als pressupostos públics, i a impulsar accions perquè més infants puguin viure aquesta connexió amb la natura. i
Una de les idees que més ens ha fet pensar és la diferència entre tenir natura a prop i sentir-s’hi connectat.
Les conclusions de l’estudi posen l’accent en la qualitat i la freqüència de les experiències: el contacte és un punt de partida, però també importa tot el que hi podem viure.
Imagineu-vos una zona verda molt bonica, però tancada i amb accés restringit perquè no es faci malbé. Els infants la veurien cada dia, sí, però no podrien descobrir què viu sota les fulles, jugar amb la terra o apropar-se per mirar si aquella flor ja s’ha obert. La natura seria al pati, però seria “una postal”.
Per Milanta, renaturalitzar un pati vol dir crear les condicions perquè els infants puguin entrar, tocar, explorar, tenir cura i tornar-hi una vegada i una altra. Que puguin seguir allò que els desperta curiositat, observar els canvis i fer-se seu l’espai.
I aquest vincle també té una dimensió col·lectiva. Les conclusions assenyalen que conèixer i valorar la natura pot ajudar a construir actituds de respecte i cura envers els ecosistemes. Al pati, els infants poden descobrir que un racó de fulles és el refugi d’altres éssers vius amb qui comparteixen l’espai i, a partir d’aquesta troballa, decidir tenir-ne cura.
Perquè aquestes experiències siguin possibles, importa, i molt, com està pensat el pati.
En els centres estudiats, el 73,5 % tenien almenys deu arbres, però el 67,6 % consideraven que disposaven de poca o molt poca ombra. Aquestes dades ens recorden que no n’hi ha prou amb comptar arbres per saber quina ombra i confort ofereix un pati.
Des de l’experiència de Milanta, sabem que l’arbrat i la vegetació són els grans aliats a l’hora de crear espais confortables, però és imprescindible pensar on es planten, com creixeràn, quina ombra podran oferir amb els anys, com els cuidarem i com hi conviuran els infants.
Així mateix, a l’hora de repensar i dissenyar un pati, també cal imaginar tot el que hi pot passar fora de l’estona d’esbarjo. L’informe observa una tendència a més benestar als centres on es fan més classes a l’aire lliure, però només el 44,1 % dels centres de l’estudi disposaven d’un programa regular de classes o activitats acadèmiques a fora.
Cal que el pati sigui un espai més de l’escola, també per aprendre. Una àgora, unes grades o un espai on reunir-se poden facilitar que un grup surti a llegir, conversar o observar l’entorn sense que fer classe a fora s’hagi de convertir en un esdeveniment excepcional. I de fet, quan fem els tallers de cocreació, un alt percentatge dels alumnes ens confirmen que els encantaria fer classe al pati.
L’estudi observa que els infants que se senten més connectats amb la natura tendeixen a presentar més benestar. Aquesta associació no demostra una relació de causa i efecte, però ens dona motius per cuidar moltíssim aquest vincle.
Fora de l’escola, l’estudi, també apunta una tendència a més benestar entre l’alumnat que participa més sovint en jocs o activitats a la natura. Tot i que encara no és concloent, ens convida a preguntar-nos: quantes oportunitats tenen els infants de viure la natura més enllà del pati?
L’estudi mostra que els infants d’entorns rurals presenten, de mitjana, més connexió amb la natura i més benestar que els d’entorns urbans. Les característiques dels centres no expliquen per si soles aquestes diferències.
Els investigadors apunten que les oportunitats de joc, exploració i relació amb la natura fora de l’escola també podrien influir-hi, tot i que cal continuar estudiant-ho.
A Milanta, aquest resultat ens fa reflexionar sobre l’accés desigual a la natura. Hi ha infants que poden anar sovint a la muntanya, a un bosc o a un parc; d’altres tenen moltes menys, o cap, ocasions de fer-ho.
Per a alguns, el pati de l’escola pot ser una de les poques oportunitats habituals de tocar terra, tenir cura d’una planta o jugar entre arbres.
De la mateixa manera que, per a alguns infants, l’àpat de l’escola pot ser l’únic àpat complet i equilibrat del dia, el pati pot ser una de les poques oportunitats quotidianes de relacionar-se amb la natura.
Per tot això, i per molts altres motius mediambientals, pedagògics i vitals, defensem que totes les escoles haurien de poder oferir un pati viu: un espai on els infants puguin jugar, aprendre i créixer amb la natura.
Gràcies, Elena Codina, per convidar-nos a la presentació d’aquest estudi tan interessant. I gràcies a totes les persones i entitats que l’han impulsat per apostar per una recerca que ens ajuda a entendre millor la relació dels infants amb la natura.
Com dèiem, tant de bo no calguessin tantes dades per recordar que som natura.
Però ens alegra tenir-les per defensar, amb més força, que tots els infants puguin viure-la cada dia.
Aquí podeu consultar i descarregar l’estudi complet Más naturaleza, más salud per aprofundir en els resultats, les conclusions i les recomanacions
