Aquest test és un petit recull de moltes de les preguntes, observacions i reflexions que treballem des de Milanta durant els processos de cocreació i transformació de patis escolars.
És una eina pensada per ajudar-vos a observar el pati des d’una mirada més pedagògica, detectar necessitats i començar converses dins la comunitat educativa.
Moltes vegades, les grans transformacions comencen amb preguntes petites.
I abans de començar… us volem fer una pregunta que sovint fem als equips docents:
El recordeu amb estima? Hi havia algun racó especial? Un lloc on jugàveu, imaginàveu, parlàveu o simplement us agradava estar?
Perquè moltes vegades, quan pensem en la nostra infància, el pati hi apareix amb molta força. A vegades com un espai de llibertat, de joc i d’amistats. I d’altres, en canvi, com un lloc on no acabàvem de trobar el nostre espai.
Potser per això el pati deixa tanta empremta. Perquè és un lloc on ens podem arribar a sentir de moltes maneres. Bones i dolentes.
I precisament per això, cada vegada més escoles es plantegen una pregunta important:
Perquè un pati pot semblar molt complet… i alhora oferir poques oportunitats de joc real, poca autonomia o nul·la relació amb la natura.
I també pot passar el contrari: espais aparentment senzills que generen hores de joc imaginatiu, descoberta, calma i convivència.
A Milanta sovint diem que un pati viu no és aquell que té més elements. Sinó aquell que genera més possibilitats. I per això hem preparat aquest petit test.
No com una eina per avaluar o jutjar escoles, sinó com una invitació a observar el pati amb calma i detectar quins aspectes ja estan funcionant… i quins potser tenen potencial de transformació.
Quan parlem de patis vius, no ens referim només a patis amb arbres o estructures de fusta. Parlem d’espais que conviden al joc lliure, al moviment, a la descoberta i a la relació amb la natura.
Espais amb ombra, textures, biodiversitat i materials que es poden tocar, moure, transformar i imaginar. Espais que desperten curiositat, ofereixen calma, generen reptes i acullen diferents maneres de jugar i d’estar.
Perquè cada infant necessita coses diferents. I un pati viu és aquell que pot acollir aquesta diversitat.
Un dels aspectes que més acostuma a canviar la vida d’un pati és la incorporació de natura real. No com a decoració, sinó com a protagonista de l’espai.
No només perquè aporta ombra, confort climàtic i bellesa, sinó perquè transforma la manera de jugar i de relacionar-se.
La natura introdueix textures, colors, olors, formes, moviment, estacionalitat i infinites possibilitats de joc i experimentació.
I això… és aprenentatge, gaudi… vida!
Els patis escolars no són només espais d’esbarjo. Quan els posem en valor i els dotem de vida, es transformen en espais de relació, joc, descobriment, moviment, calma i aprenentatge. Espais que poden deixar empremta.
Amb aquest petit test us convidem a observar el vostre pati amb una altra mirada. No perquè el jutgeu, sinó per detectar-hi oportunitats, fer-vos preguntes i imaginar noves possibilitats.
Hem preparat un descarregable gratuït perquè el pugueu imprimir,
compartir amb l’equip docent i respondre conjuntament com a comunitat educativa.
Dins el document hi trobareu tots els detalls de com medir-lo, però sigui quin sigui el resultat: enhorabona!
Perquè si heu arribat fins aquí, és que creieu en el poder i potencial dels patis vius! I això és el més important!
I la bona notícia és que no cal transformar-ho tot de cop. Molts patis vius comencen amb petits canvis: una zona d’ombra, un espai de calma, més natura, materials oberts o un racó que convida a imaginar.
Perquè un pati viu no és aquell que té més coses.
És aquell que ofereix més possibilitats.
A Milanta us hi acompanyem!!
