Menu
És molt important que, a poc a poc, es vagin retirant totes les plaques de cautxú de les zones de joc, siguin de dins o de fora de les escoles, perquè les desavantatges i contrapartides són les mateixes.
En les nostres transformacions de pati sempre fem servir materials amortidors naturals com l’ull de perdiu o els encenalls d’escorça.
A continuació us donem uns quants motius per evitar aquest material:
1. Poc esmorteïdor: Com es pot veure en el vídeo, no només no atenua l’impacte, com l’ull de perdiu, si no que fa efecte rebot. La seva poca elasticitat inicial, a més, es va perdent amb el temps, ja que amb el sol i el vent es resseca i es torna encara més rígid.
2. Calor: El cautxú absorbeix i reté molt la calor. En dies assolellats, les superfícies de cautxú, poden reescalfar-se moltíssim tornant-se incòmode i, fins i tot, perillós, perquè poden ocasionar cremades a la pell.
3. Rascades: És rugós, dur i sense moviment, de manera que amb la caiguda pot trencar la roba i provocar rascades fortes a la pell.
4. Efectes al sòl: Pot impedir el drenatge i l’aireig del sòl, afectant l’equilibri de nutrients i el creixement de plantes.
5. Productes químics: Conté químics tòxics que es poden filtrar a terra, a l’aigua i a l’aire afectant la salut dels infants, dels adults i del medi ambient. El cautxú, especialment quan es recicla de pneumàtics vells, pot alliberar compostos orgànics volàtils (COV) i altres químics potencialment tòxics. Entre d’altres hi podem trobar hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH), ftalats i metalls pesants.
6. Impacte ecològic: No és biodegradable i la producció té un alt cost ambiental, contribuint a l’acumulació de residus i a la filtració de contaminants residuals durant el procés de fabricació.
7. Microplàstics: Amb el temps, el cautxú es pot descompondre en microplàstics, que poden ser ingerits per organismes i entrar a la cadena alimentària.
8. Nula aportació de joc: Al ser un material rígid, compactat i no natural, la canalla no fer-lo servir com a material sensorial i jugable, com sí que ho poden ser les pedretes, les fulles, els troncs, etc.
El cautxú és, en teoria, un paviment esmorteïdor. La normativa diu que cal posar-ne sempre a sota els equipaments de joc de certa alçada per esmorteir l’arribada i la caiguda dels infants.
En un pati renaturalitzat, aquestes superfícies, s’estenen més enllà dels esmentats equipaments, ja que, a més a més de la funció protectora donen vida, color i textura a l’espai i esdevenen un element més de joc simbòlic i de construcció FANTÀSTIC!
Un grup d’investigadors de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC, a Barcelona, està estudiant què passa amb aquests compostos quan es degraden per l’ús, la radiació solar o la pluja. → Aquí podeu veure la notícia.
Coneixíeu totes aquestes contres del cautxú?
Si esteu pensant a Renaturalitzar el pati de l’escola, des de Milanta us podem ajudar a dissenyar i/o executar una transformació cap a un pati viu, natural, inclusiu i ple d’oportunitats de joc. Comencem?
